Michel Foucault, a través dels conceptes de normalitat, disciplina, governamentalitat i biopolítica desenmascara les estratègies del poder des de la modernitat fins als nostres dies.
El poder deixa de ser quelcom extern que s’imposa a través de la por, l’autoritarisme o les lleis que emanen de l’estament judicial. Ara el poder passa pels diferents discursos mèdics, científics, antropològics, sociològics, pedagògics i psicològics que ens diuen què és«normal» i què no, què és el que hem corregir de nosaltres mateixos perquè no funciona «adequadament». Aquests discursos ens configuren des de dintre de nosaltres mateixos de tal manera que és a través del «discurs oficial» que ens sentim, ens pensem i ens autodefinim.
Ens podem rebelar contra tot això? Com hem de repensar la lluita política contra aquesta nova forma d’exercir el poder?
Marina Garcés a Nova il.lustració radical diu que necessitem crear nous conceptes per repensar-nos com un «nosaltres».
Judith Butler ens parla de la condició de precarietat i vulnerabilitat dels cossos que implica una condició d’interdependència social i política, un nosaltres.
Aquest «nosaltres» és heterogeni, divers, plural, i no només es refereix a la vida humana sinó a tot tipus de vida. Som un «nosaltres» que compartim la necessitat, no escollida, de cohabitar la terra i hem de ser capaços de crear una comunitat en la que totes les vides «siguin vivibles i iguals».
