A TERRASSA CAL UN CONSELL PARTICIPATIU DELS INFANTS
Immersos en un moment de màxima
desestabilització global, on s'han perdut els punts de referència culturals,
ètics, morals i mentals (només cal veure el trist espectacle que estan donant
els polítics de l'estat espanyol aquests dies, escrivint una autèntica obra "esperpèntica" del mestre Valle-Inclán). Submergits en un sistema fonamentat en la mentida i el cinisme, i representat per la bandera de
la por, on en nom d'una falsa seguretat es vulneren els drets fonamentals (en una crisi dels valors
humans).
Davant d'aquest panorama, no ens
queda altre camí que l'apoderament (conscienciació extrema) de tots els
ciutadans per tal de construir alternatives a la barbàrie.
I quin col·lectiu és el més
vulnerable i el més afectat per aquesta situació? Doncs els INFANTS.
Malgrat tenen la Declaració dels
Drets dels Infants aprovada per l'ONU, l'any 1959, i la Convenció dels Drets dels
Infants del 20 de novembre de 1989 (totes dues, d'obligat compliment per part
dels estats signants), continuen sent marginats, discriminats, explotats,
invisibilitzats, maltractats, assassinats pels adults que no tenen en compte el seu especial caràcter de ciutadans en "construcció", el seu Dret
a ser subjectes polítics i socials per defensar la seva DIGNITAT.
La llista de greuges i
vulneracions és molt llarga:
• Els infants que condemnem
diàriament a morir de fam, malnutrició, o víctimes de les nombroses guerres i
conflictes (i sort que les armes que venem als seus botxins són "intel·ligents" i només maten "selectivament", si no,
imagineu-vos!).
• Els infants que es veuen obligats a
migrar amb les seves famílies, per culpa de la guerra o de les condicions
econòmiques, vivint en condicions infrahumanes.
• El treball infantil i esclavitzandor que encara existeix a molts indrets del planeta
• Els maltractaments físics i
psicològics per part de familiars, companys o suposats cuidadors o
"responsables" (assetjament, bullying).
• Els infants que, durant la llarga
"bombolla inmobiliaria" han estat les víctimes ocultes i
invisibilitzades que més han patit en els centenars de milers de desnonaments.
• Víctimes actuals i històricament
invisibilitzades de la violència sexual (episodis reiteratius de pederàstia a
escoles o per part de l'església catòlica). El més greu, en aquests casos, no és el no compliment dels seus drets sinó les conseqüències de tot això: efectes psicològics i físics molt
greus i en molts casos irreversibles.
• I sobretot als milers d'infants que
actualment es troben darrere les xifres “oficials” de famílies que es troben
sota el llindar de la POBRESA o en l'Exclusió Social. Algú sap com viuen i
quines mancances diàries tenen aquests infants?
I així podríem seguir, amb molts més
exemples que denigren la dignitat dels infants. Però que podem fer davant un
problema que no és una qüestió política, sinó una qüestió
"humanitària"?
No n'hi ha prou amb noves lleis, com
l'última reforma de la Llei de Protecció de la Infància i l'Adolescència, ni
que augmentin les denúncies als tribunals de qualsevol vulneració de Drets dels
Infants, esperant que els jutges compleixin amb l'obligació d'aplicar en les
seves sentències el Principi Universal de l'ONU "DE L'INTERES SUPERIOR DEL
NEN", que malauradament veiem que s'aplica en molt poques ocasions.
És evident que cal que els activistes
denunciem qualsevol vulneració per petita que sigui, exigint, a la vegada, la
reparació immediata dels danys ocasionats, però encara és molt més important,
prevenir, sensibilitzar i treballar de forma constant, per una societat nova,
lliure d'injustícies.
És per això que, la proposta de crear
a Terrassa un CONSELL PERMANENT FORMAT
PER INFANTS que s'organitzi a partir de la concertació entre
Ajuntament, escoles i societat (un projecte que ja té iniciatives semblants en
algunes ciutats catalanes).
Posar a treballar junts a infants
d'una franja que podia ser de 7 a 14 anys, amb els següents objectius:
• Incorporar els infants a la vida
publica.
• Escoltar la seva veu, el que pensen.
• Descobrir el que els interessa.
• Deixar que el seu sentit comú, net
i savi, flueixi cap a les decisions importants de construcció de comunitat, a
la ciutat.
•Fomentar els valors humans de la
interrelació, cooperació, solidaritat i responsabilitat.
•Un treball pedagògic en benefici
d'ells mateixos (que desenvolupin diferents habilitats, com l'empatia, el
diàleg, l'esperit crític, la implicació, la capacitat d'intermediar, consensuar
i sobretot l'aprenentatge de què significa la
participació i una democràcia de qualitat i real). Sempre amb l'ajuda dels
mateixos tutors i tutores de les escoles.
Que us sembla? Creieu que els
nostres polítics, la nostra societat, estan preparats per acceptar un informe o una proposta amb conclusions i reflexions elaborades de forma clara, neta i
lliure de qualsevol interès que no sigui el d'aconseguir una ciutat, una
societat millor (EL DRET A LA CIUTAT). A mi em costa creure que estiguem
preparats, el que si sé, és que s'ha d'intentar Sí O Sí...
TENIM POCS CAMINS PER ELEGIR I
AQUEST ÉS UN.
AQUÍ DEIXO EL REPTE....
Joan Tamayo Sala
Advocat i activista pels DDHH, membre
de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi Advocats i d'ESPAI DRETS
