Vivim en un mon, en una
societat, en un estat, en un país, en una ciutat, on el Drets Humans estan
patint una regressió molt greu. Només cal mirar l’informe recent, presentat fa
un mes, del Síndic de Greuges de Catalunya i l’Institut de Drets Humans de
Catalunya.
Crec que la pobresa és la
pitjor crisi de drets humans que patim en aquests moments, ja que afecta a centenars
de milions de víctimes a tot el món. Estem en un escenari en què les persones
que la viuen tenen més possibilitats de patir violacions de drets humans i en
que, alhora,les violacions del drets humans provoquen i agreugen la pobresa. És
un cercle pervers i sense fi que es retro alimenta.
Més de 950 milions de persones
se’n van al llit cada nit amb fam, 1.000 milions viuen en assentaments
precaris, cada minut mor una dona per complicacions derivades de l’embaràs, 1300
milions de persones no tenen accés a una assistència mèdica bàsica; 2.500
milions no tenen accés a serveis sanitaris adequats, i per aquests motius moren
cada dia 20.000 nens i nenes.
Les persones que pateixen la
pobresa estan atrapades en un cercle d’exclusió, violència, inseguretat i manca
de veu i protagonisme.
S’enfronten diàriament a
amenaces contra la seva seguretat i la de la seva família, i estan
sobreexposades a la violència estatal i a la dels grups armats. Probablement
casa seva, les seves pertinences i el seu mitjà de vida no estan protegits per
la llei. No poden accedir a una protecció social mínima en cas de malaltia o de
pèrdua del seu mitjà de vida.
Dones i nenes estan
especialment exposades a la violència i pateixen un doble rebuig: tant la
família com la societat les exclouen dels processos de presa de decisions i els
neguen qualsevol poder.
Amb massa freqüència, es tracta
a les persones que viuen en la pobresa amb menyspreu o indiferència. Les seves
opinions no es tenen en compte. Se'n reprimeixen els seus esforços per
organitzar-se i no se’ls permet informar-se sobre qüestiones vitals per a les
seves comunitats. Ja sigui perquè se les silencia deliberadament o perquè la
indiferència les fa emmudir, el resultat és que no tenen veu.
A Terrassa, segona o tercera
ciutat més important de Catalunya, l’administració no dóna informació, ni molta
ni poca, gens, i només tenim les dades que ens aporten les entitats que treballen a les trinxeres com
Caritas que fa uns dies va treure unes dades interessants en el seu Informe
Anual.
Segons Caritas de Terrassa, 2
de cada 3 persones que han atès al 2016 ja havien estat usuàries en anys anteriors.
La pobresa, segons aquesta entitat, es cronifica, cada vegada és més greu i
costa més sortir-ne, requerint (una mateixa persona o família) més ajudes i un
acompanyament més llarg. Per això, el lema de la darrera memòria, es “Atrapats
en la precarietat” i s’il·lustra amb la fotografia d’un laberint d’on és
difícil trobar la sortida.
Com en exercicis anteriors,
les xifres són alarmants: Càritas ha atès 14.174 llars, 46.064 persones, que
han rebut 64.500 serveis (són un 49% d’ajudes més respecte l’anterior
exercici). Tots aquests programes estan valorats en 4,5 milions d’euros.
A l’àmbit territorial de
Terrassa (Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls), el nombre de llars ateses ha
estat de 2.590, amb 8.010 persones beneficiades amb 11.672 ajudes.
Una altra dada preocupant és
que en el 64,82% de les llars ateses hi ha infants i en el 22,03% d’aquestes
els infants estan a càrrec d’una mare sola.(La pobresa té rostre de dona).
Aquest percentatge ha crescut 6 punts en un exercici.
Les persones en situació de
vulnerabilitat ateses es troben a l’atur en un 55% dels casos, però el 43,38% d’usuaris
de Càritas Terrassa en edat laboral són pobres malgrat treballar.
Prop del 10% de les famílies
viuen en llars ocupades, fet sobre el qual el director general de Càritas
Diocesana de Terrassa, Salvador Obiols, ha afirmat: "Els preus del lloguer
i els subministraments cars són una nova forma de desnonar".
Referent a nacionalitats, el
grup més nombrós és el de les persones extracomunitàries, amb un 52,30%, mentre
que els espanyols suposen el 46%.
"Estem creant una
societat grisa i fosca. Hem perdut molts drets i les famílies cauen en un pou
del qual la sortida és molt difícil".
Desprès d’això que més es pot
dir? Mentrestant el govern català es distreu intentant mobilitzar a la societat
perquè anem a votar pel Dret a Decidir. Gasta unes energies impressionants en
aquest tema i s’oblida de que la gent esta patint i molt, i que potser hi
hauria de ser prioritari eradicar la pobresa
I el Govern
Municipal també es distreu buscant la “vareta màgica” de la Participació
Democràtica de la gent, com si això fos tan difícil, però clar deuen necessitar
una Participació Democràtica que els hi garanteixi seguir tenint el control del
poder... (i per tant de democràtica en tindrà
ben poc).
En fi, queda
la societat civil, queda la consciencia i responsabilitat que tinguem, cadascú
de nosaltres, ciutadans i ciutadanes, per assumir el paper de mobilitzar-nos ja
per fer possible una revolta a favor dels Drets
a Terrassa, sinó ja sabem el que passarà: Milers i milers de persones
vivint en la INDIGNITAT!
Nosaltres
podem DECIDIR!
Joan Tamayo
Sala
Advocat / Activista pels DDHH /ESPAI DRETS
