Si a algú li mancaven arguments per arribar a la conclusió de que el mite
«Europa» es la més gran de les fal·làcies que s’hagin construït en pro d’un
sistema depredador i criminal com el Capitalisme i les seves polítiques
neoliberals, espero que avui ja ho tingui clar!
Aquesta Europa que ja va el genocidi humà i cultural de la conquesta
d’Amèrica per part de Castella, Portugal, Anglaterra…, les polítiques
colonialistes i anorreadores dels segles XIX i XX i el reguitzell imparable de
guerres autodestructives fins arribar a la Segona Guerra Mundial, es la mateixa
que ara, guiada per Alemanya, la Banca, el Capital, i les institucions
econòmiques i socials que els hi donen suport, sotmeten als treballadors i
treballadores a les retallades més brutals, condemnant als pobles a situacions socials
similars a les de l’inici de la Revolució Industrial. I també es la que, amb la
boca plena d’una «democràcia» en que no hi creu, aixeca barreres físiques i
socials perquè els essers humans que tenen que migrar per raons econòmiques,
polítiques i bèl·liques no puguin entrar, dins de les seves fronteres, no sigui
que els incomodin a l’hora de gaudir dels seus privilegis i de la seva riquesa.
«Per què aplicar els Drets humans? —deuen pensar—, aquestes normes
humanitàries que són un "conyàs" que només es creuen aquesta colla de
hippys, anarcos, antisistema i "terroristes" que són l’escòria del
sistema!».
Em posa molt trist , com a esser humà tot el que està passant… però el que
més m’indigna i em cabreja es la nova deessa del segle XXI, la mes adorada en
el temple des valors antihumans d’aquest sistema. Em refereixo a la HIPOCRESIA.
La seva imatge s’ha convertit en una atmosfera constant, diària, que t’ofega i
et narcotitza, convertint a les persones en zombis socials!
Exemples?, els que vulgueu. Les Nacions Unides: Què són ? En que s’han
convertit? Al servei de qui treballen? (No em refereixo a les persones que
individualment intenten treballar per a una mica de dignitat.) Les democràcies
liberals i representatives que formen part de l’ideari del sistema: A qui
serveixen realment? Aquests governs «titelles», estan amb el poble o al servei
dels diners (TTPI, FMI, BCE, OCDE…)? Els mitjans de comunicació: Qui hi ha al
darrere? Per què ens inunden de xifres i xifres? Al servei de quines
estratègies actuen?
El 1989 celebrem la caiguda del mur de Berlin... i al 2015 en tornem a
aixecar a Ceuta, a Melilla, a Hongria, al Canal de la Mànega… Les oficines
administratives i burocràtiques dels estats, els Parlaments, els nous camps de
concentració per refugiats, els CIE, són els murs interiors del nostre racisme
amagat, que surt, només de tant en tant, però que continua enquistat.
Que ens passa als esses humans? No reaccionem en veure un gran i mític mar
el Mediterrani (mal anomenat Mare Nostrum) ple de cossos humans flotant o a famílies
senceres amb nens i nenes dormint als carrers o atonyinats per la policia o
intentant saltar murs amb pues metàl·liques. (algú recorda o sap que existeix
la Declaració Universal dels Drets des Nens i les Nenes, i que hi ha un
Principi General que diu que per davant de tot hi ha l'interès superior del nen
i que cal fer el que sigui perquè es compleixi aquest principi…?)
Te molta raó el professor Eudald Carbonell quan diu en els seus escrits que
l’esser humà encara està a mig camí del seu desenvolupament intel·lectual i que
si no s’afanya a socialitzar la tecnologia i els avenços científics, per fer un
món més just no arribarà mai a saber el que havia pogut ser una societat feliç…
(l’esser humà depredador és entre nosaltres.)
El més urgent per tant, es sumar veus i gent al carrer per denunciar la
violació impune i sistemàtica de valors i drets humans, i sobre tot el més
important: el dret a la dignitat de les persones)
Avui he tingut un somni, el dia 11 de setembre de 2015, els carrers de
Barcelona s'omplien amb més d’un milió llarg de persones, potser n’érem 2
milions, no ho sé, tots vestits de negre i amb una expressió de ràbia interior
a la cara, i mentre se sentia pels altaveus la cançó «venim del Nord , venim
del Sud», la gent cridava amb força un sol lema: «PAREU LA GUERRA, CÍNICS,
HIPÒCRITES!!!» Aquest somni m’ha tornat la pau d’esperit, per una estona no he
sigut víctima de la HIPOCRESIA!!!
Joan Tamayo Sala
Advocat, activista pels Drets
Humans
Membre de l’Observatori dels
drets Socials de Terrassa
