MENYS TRIOMFALISMES
I MÉS
POLÍTIQUES A FAVOR DELS DRETS SOCIALS
Ha passat el 28
d'abril, i sembla que tot sigui «aigua de roses» perquè la dreta no
pot governar. Però i l'esquerra o els que es proclamen d'esquerres (PSOE-PSC)
fan o faran polítiques d'esquerra de veritat? Des d'aquí retem a què ho
demostrin.
Perquè si realment
ets una formació política d'esquerres, amb sensibilitat social i convençuda de que cal governar amb els Drets Humans com a premissa
bàsica, no queda altre remei, per exemple, que derogar ja!, l'estafa que va
suposar la Reforma Laboral del 2012
«Demà aprovem la
reforma del mercat laboral i ja veurà que serà extremadament agressiva, amb
molta flexibilitat en la negociació col·lectiva i reducció de la indemnització
per acomiadament». Qui s'expressava així no era cap altre que el ministre
d'Economia de l'estat espanyol, Luis de Guindos, en una conversa amb el
comissari d'Assumptes Econòmics de la UE, OlliRehn. Les paraules van ser
captades pel so ambient d'una càmera que gravava les trobades prèvies a una
reunió de l'Euro grup. I, efectivament, l'endemà, 10 de febrer del 2012,
s'aprovava via decret llei la pitjor caiguda de drets laborals i salarials de
la classe treballadora d'ençà de la mort del dictador.
Cal posar-nos en
context: l'estat espanyol estava profundament afectat per la crisi social i
financera i amb un forat molt elevat en el seu sistema bancari per l'esclat de
la bombolla immobiliària. L'aposta governamental per gestionar aquesta situació
es va focalitzar en dos punts: d'una banda, incrementar el ritme de retallades
seguint el dogma de l'austeritat imposada per la UE i, de l'altra, reduir
fortament els costos laborals per tal d'incrementar la taxa de guany de les
empreses i afavorir la falsa recuperació en què vivim.
Si ens aturem en el
segon punt, la devaluació interna feta sobre costos i flexibilitat de la mà
d'obra només es pot qualificar de brutal. En només nou mesos des de l'entrada
en vigor de la reforma laboral, el pes dels salaris dels treballadors sobre el
total del PIB espanyol va baixar 2,6 punts, la caiguda més important de tota la
crisi.
Un dels canvis més
destacables va ser l'eliminació de l'ultra activitat en la majoria de convenis
sectorials. Des de la reforma laboral, quan un conveni caduca, el contingut —recull
de drets, salaris base...— deixa d'estar blindat si no s'assoleix un nou acord.
Així, quan passa un any després de la fi de la vigència, el conveni s'elimina
totalment, com ha passat recentment amb el conveni d'oficines i despatxos de
Biscaia. Aquesta espasa de Dàmocles ha permès a les patronals obtenir moltes
concessions en cada negociació, perquè els treballadors volen evitar el mal
major de perdre-ho tot.
Una altra via per
reduir drets laborals és permetre que els convenis d'empresa tinguin condicions
pitjors que el conveni sectorial, cosa que desencadena un dúmping social quan
empreses amb comitès d'empresa dòcils signen salaris per sota del mínim per
categoria. Destaca la proliferació de les anomenades «empreses multiservei»
que, sovint amb un comitè d'empresa creat ad hoc, aprofiten les pitjors
condicions signades per oferir tarifes reduïdes en la prestació de serveis a
tercers. Un clàssic exemple d'aquestes pràctiques el trobem en les ínfimes
condicions de treball de les kellys, molt per sota del que hauria de ser el
conveni de referència d'Hostaleria.
Pel que fa a la
reducció en el cost de l'acomiadament que va fer la reforma, si bé la part més
cridanera sembla que sigui el pas de 45 dies d'indemnització per any treballat
a 33 en el cas dels acomiadaments improcedents, l'autèntic daltabaix està
determinat pels acomiadaments objectius: indemnització de 20 dies per any
treballat.
Tant en els casos
d'acomiadament objectiu individual o col·lectiu (ERO), s'accepta com a causa
vàlida la «previsió econòmica negativa de l'empresa» per executar la modalitat.
Una ambigüitat així és una porta oberta a l'ús a discreció. Cal destacar,
també, que l'eliminació de l'acceptació de la conselleria o del ministeri per
tirar endavant qualsevol ERO ha permès reduir el nombre de traves.
L'ampliació de les
causes d'acomiadament objectiu per malaltia va ser un altre dels punts negatius
incorporats amb afectacions molt greus. Per exemple: la setmana passada, la
plantilla de Correus de Barcelona va fer cinc dies de vaga contra els
acomiadaments produïts per aquesta raó.
Un altre aspecte per
eliminar condicions laborals ha estat la relaxació de les condicions per a fer
modificacions substancials de les condicions de treball. En només 15 dies i
adduint algun dels motius de tràmit existents, moltes empreses han pogut reduir
qualsevol garantia, salari o dret de la plantilla. L'escàs període de
negociació pretén limitar les possibles respostes en forma de vaga.
En relació al treball
a temps parcial, com que es permet fer hores extraordinàries en aquesta
modalitat, es va donar a les empreses la clau perquè les plantilles s'adaptin a
les corbes de producció. Es paga així pel temps de treball imprescindible, i
amb un contracte per a sis hores s'amplia a vuit quan convé. El % de contractes
laborals actualment és el més alt de la UE.
Sobren les paraules i alegries post 28 d'abril, i ara cal seguir EXIGINT JUSTÍCIA! QUE NO ES VULNERI
CAP DRET SOCIAL, COM EL DRET AL TREBALL!
Joan Tamayo Sala
Advocat, activista
pels Drets Humans
Membre d'Espai Drets Terrassa
i de l'Institut de Drets Humans de Catalunya
Comissió Defensa Drets Humans de l'ICATER
