Jacques Ellul (1912-1994) va ser un
filòsof i anarquista francès. Durant la Segona Guerra Mundial, va ser un
dels caps de la resistència francesa.. Va ser professor d'història de la
llei i història social a Bordeus. Va escriure diversos llibres protestant contra
la societat tecnològica, i alguns sobre la relació entre el cristianisme i
la política, com Anarquia i
cristianisme (1991) argumentant que
l'anarquisme i el cristianisme compartien les mateixes fins socials.
Si haguéssiu de
resumir l’essencial dels vostres treballs sobre la ciència, què diríeu?
Diria que he intentat mostrar com
la tècnica es desenvolupa de manera independent, fora de tot control humà. En
el seu somni prometeic, l’home modern creia poder domesticar la Natura, i no ha
fet res més que crear-se un medi artificial més constringent encara. Pensava
servir-se de la tècnica quan és ell qui la serveix. Els mitjans s’han convertit
en fins i la necessitat virtut.
Estem condicionats de tal manera
que adaptem immediatament totes les tècniques noves sense interrogar-nos sobre
la seva eventual nocivitat. L’inquietant no és la tècnica en sí, sinó la nostra
actitud al seu voltant.
