Lo antisistema torna a ser-hi de moda, i
esperem que amb més fortuna que en d’altres moments, si és que triomfa. No
podia ser d’altra forma amb els temps de profunda crisi que corren. Ja se sap
que cada moment exigeix, com a mínim, un look diferent prou adequat, no només
parlant de temps més o menys llargs, fins i tot en un mateix dia, com bé saben
especialment totes aquelles persones que han de treballar o viure de cara al
públic o els consumidors. I quina activitat més de públic i consumidors que la
política? Tot i que, algun temps enrere era més de públic i ara, tot ho indica,
més cosa de venedors i consumidors.
Aquests dies, declarar-se antisistema no hauria estat
motiu de bronca mediàtica ni ningú hagués tingut que matisar, com li va passar
en el seu moment a una històrica regidora de l’Ajuntament de Barna. Ara, com ja
sabem, han canviat algunes perspectives que han guanyat molta audiència i ja «no
som antisistema, és el sistema que és antinosaltres». Altra cosa és saber què
significaria més concretament aquest nosaltres o, com diuen altres, el
“99%”.
Però, en fi, entrant en matèria, fins i tot els mateixos
sindicats (i les forces polítiques que els hi donen suport) que han signat i
defensat totes les reformes que han fet el camí i creat les condicions per a la
liquidació efectiva de drets laborals i socials, ara, com si no anés amb ells,
consideren que s’està «tocant el moll de l’os» o creuant les «línies vermelles».
No es diuen, ni molt menys, antisistema, al contrari, defensen amb tota l’ànima
el sistema, que ja els hi agradava bastant tal com estava no fa tant. La
competitivitat, ser competitius i poder passar per sobre de les indústries
d’altres països continuar essent una màxima. Produir, vinga que no pari!, és el
secret pel creixement econòmic i el manteniment de la feina i les condicions de
vida, res importa si el planeta se’n va en orris, si les conseqüències, entre
d’altres, d’aquesta competència sense límits són aquelles que ara veiem molt
dramàtica però gràficament al desastre de Bangla Desh. Doncs, vinga, que no
pari! Competitivitat i creixement!
